Catalan, Valencien

Aquest extraordinari jaciment romà es situa en les proximitats del polígon industrial de l’Horta Vella, a escassos 3 centenars de metres al sud del nucli urbà de Bétera, ciutat d’origen iber. S'estén sobre una gran superfície de terra encara per delimitar però que podria estar entre 2 i 3 hectàrees, en la marge dreta del Barranc de Carraixet, entre camps de tarongers, llimeres i séquies de reg, algunes de les quals són antics aqüeductes romans reaprofitats a tal fi. Les intervencions arqueològiques dutes a cap fins ara (6 campanyes) ens han permés descobrir una petita part de la vil·la, concretament de l’àrea residencial (pars urbana). Aquesta estigué ocupada des de les darreries del segle I de la nostra era fins l'arribada dels musulmans a principis del segle VIII, pràcticament sense solució de continuïtat.

La primera de les quatre fases constructives documentades fins ara és la imperial (s. II-V). S'inicia a finals del segle I o principis del II per a finalitzar a mitjans del V. A aquest moment pertany la major part de les estructures conservades. Es tracta d'estances agrupades en la zona oriental de l'excavació que formaren part d'una típica instal·lació termal: apodyterium-frigidarium on s'inicia i finalitza el recorregut dels banys, tepidarium, sala de massatge i bany templat i caldarium, sala de bany calent. A més a més, les termes tenien una gran natatio o piscina (més de 60 m2). Al final d’aquest periode l’espai termal comença a ser reduït, durant el segle IV el sector meriodinal de les termes es convertirá en una necròpolis.

Durant la fase tardo antiga aquesta nova fase d'ocupació es produeïx una transformació molt important dels banys que canvia radicalment la seua antiga fisonomia. Els canvis afectaran a totes les sales. En primer lloc pareix haver-hi una reducció de l'espai ocupat. El paviment de l'apodyterium és destruït, sent cegat l'accés al frigidari per un gros mur de maçoneria. Aquests canvis indiquen que ambdues habitacions queden fora d'ús. L'antiga piscina del frigidari s'anul·la. Pel que fa a l'antic caldarium veiem que les transformacions es deixen sentir especialment, en el seu lloc es va construir un torcularium o almàssera. Altres espais acaben convertint-se en magatzems. Per l'oest, la natatio es transforma, en primer lloc, en un abocador per a més tard fer-ho en un possible cobertís. També es construirá un gran edifici en el sector sudoest que en l’actualitat està en procés d’estudi i investigació.

Per als romans, el territorium de una ciutat, a més a més de ser una noció geogràfica, era una entitat jurídica subjecta a una fiscalitat i l'autoritat d'un magistrat. El poblament del territorium s'estructurava en forma d'agrupacions de distinta dimensió que, generalment dedicades a la producció agropecuària, pesquera o artesanal, denominem villae rusticae.
L’Horta Vella de Bétera és una de les milers de vil·les que ompliren Hispania a partir del segle I dC. i de les poques que a terres valencianes estan en procés d’excavació i valorització. Els resultats de les intervencions efectuades en els darrers anys (publicats parcialment) estan convertint el jaciment en un exemple perfecte de l'empremta romana en aquesta àrea geogràfica d’Hispania.

JIMÉNEZ, J, L. et alii (2006): L’Horta Vella de Bétera (Valencia) de villa altoimperial a establecimiento rural visigodo. VI Reunió de Arqueología Cristiana Hispánica. Las ciudades tardoantiguas de Hispania: cristianización y topografía. València, 8, 9 i 10 de Maig de 2003. Barcelona.

Jaciment romà i visigòtic....

Cacher les tags Ajouter une information

• Il n'y a aucun tag pour cette notice