Catalan, Valencien

En l’actualitat es treballa en l’urbanització del lloc arqueològic d’El Ravalet de Moncada per poder mostrar en el futur una mínima part de les troballes exhumades. Concretament podran ser visibles i integrades en la plaça el pati rectangular d’una de les tres cases musulmanes (s. XII-XIII) documentades fins ara i altres estructures edilícies de la segona meitat del segle XIII i segle XIV que encara estan en estudi.

El lloc arqueològic d'El Ravalet de Moncada es localitza al sud de lantic nucli urbà de la ciutat. Les darreres excavacions arqueològiques efectuades en la plaça Mare Francisca de la Concepción (2006-2007) han proporcionat una extraordinària informació històrica i sobretot urbanística sobre la ciutat de Moncada. S’ha documentat cases i sitges de clara cronologia andalusí (s. XII-XIII), que podrien ser el primer hàbitat estable. Les esmentades excavacions també han permet comprovar com l’hàbitat andalusí, a partir del segle XIII i la reconquesta cristiana, ofereix canvis importants en la seua fesonomia, però especialment destacables amb l’arribada de l’Orde de Montesa substituint a la del Temple a principis del s. XIV. Sota el domini del Temple, però, en el que avui és la Plaça de la Madre Francisca o Ravalet, els templers construiren en la segona meitat del s. XIII un gran edifici que provisionalment interpretem com un celler. A principis del segle XV aquestes instal·lacions són amortitzades definitivament.

ARCHIVO DE LA DIPUTACIÓN DE VALENCIA: Iudiciaris, 1693-98 (IV-2/16), f. 75, cap. XVII.
BUENO, B. (1998): Restauración de las fachadas del Sacro Convento e iglesia de la Orden Militar de Nuestra Señora de Montesa. Pàg. 66. València.
CABANES, M. D. i FERRER, R. (1979): Libre del Repartiment del Regne de Valencia. Zaragoza.
CÁRCEL, M. (1992): Vida y urbanismo en la Valencia del siglo XV. Regesta documental. Miscel·lània de Textos medievals, 6. Barcelona
CARTA POBLA DE MONCADA, (1998): Edita Ajuntament de Moncada, transcripció: Xavier Serra. Moncada.
CASACUBERTA, J. M. (1926): Crònica de Jaume I CHORRO, R. (1982): Moncada y sus yacimientos ibero-romanos. XIII Asamblea de Cronistes del Regne de València. València.
DIAZ, E. (1987): El "libro de Poblaciones” de la Orden de Santa María de Montesa (1234-1426). Castelló.
GARCÍA, V. (1977): El Archivo de la Orden de Montesa (Inventario de Legajos del Archivo del Reino de Valencia).Onda.
GUINOT, E. (1994): Mestre i comanadors: Aproximació al repartiment de poders dins de l’Orde de Montesa a l’època medieval.>i> Actes de les primeres Jornades sobre els Ordes Religioso-Militars als Països Catalans (segles XII-XIX). Tarragona.
JAVIERRE, A. ( ): Privilegios reales de la Orden de Montesa en la Edad Media. Madrid.
LLORENS, P. L. (1970): La Orden de Montesa en el Reino de Valencia durante el siglo XIV. VIII C.H.C.A., vol II. València.
LLORENS, P. L. (1949): La ciudad de Moncada (Ensayo Histórico), València. Moncada.
MUNSURI, N. i MADRID, R. (1998): Moncada, 750 años de historia. Moncada.
SAMPER, H. (1669): Montesa Ilustrada, 2 vols. València.
VICENT, V. (1990): Els drets de delme i primicia i d’altres drets senyorials en el Batliu de Montcada. XVII Asamblea de Cronistas Oficiales del Reino de Valencia. València.
VICENT, V. (1986): Montcada i les fonts documentals de la seua història. XV Asamblea de Cronistas Oficiales del Reino de Valencia. València.
VICENT, V. (1990): Montcada, notes sobre el passat i el present. Sagunt.

Lloc arqueològic urbà d'època andalusí i baix-medieval.

Cacher les tags Ajouter une information

• Il n'y a aucun tag pour cette notice