Catalan, Valencien

La Lloma de Jonquera es tracta d’altra posició estratègica de Línea Puig-Carasoles. Està dins del terme municipal de Bétera, però a escassos metres del de Paterna. En este cas el lloc triat és un punt elevat, 140 m.s.n.m., des del què es divisen les comarques del Camp de Túria i L’Horta Nord, i tota la resta de posicions de la Línea. Disposa d’una extraordinària visibilitat de 360º. La posició està constituïda fonamentalment per un búnquer de grans dimensions de planta aproximadament triangular de gruixos murs de formigó encofrat amb dues troneres orientades al N i NW, a més de centenars de metres de trinxera excavada en la roca i nombroses galeries subterrànies (polvorins i amagatalls antiaeris). Tant a l’Est com a l’Oest hi ha búnquers o casamates de recolzament.

Com la resta de posicions de la Línea, el context històric és el de Guerra Civil espanyola, 1936-1939 i més concretament l’any 1938. La Guerra civil espanyola ha sigut un tema molt estudiat en els darrers anys però les restes materials que va generar el conflicte han estat molt menyspreades. És ara en la darrera dècada en la que han començat a posar-se en valor este patrimoni, seguint corrents conservacionistes europees.

Burriel, J. M., Rosselló, M. 2007 : “El patrimoni cultural de caràcter arqueològic i l’ensenyament. La línia fortificada de la guerra civil espanyola: El Puig-Carasols, un exemple de ruta històrica“ . En La Revista, nº 4. Valencia, 15-17.
Calaf, R., Fontal., O., 2002: “El patrimonio cultural se enseña y se aprende”, R & R, 64, 26-29.
Calvet, M., 2002: “Les trinxeres oblidades de la guerra del 36”, El Temps, núm. 855, 64-68.
Morín, J., Escolà. M., Agustí, E., Barroso, R., Pérez, A., 2002: “Excavación arqueológica de un fortín republicano en la segunda línea de defensa de Madrid capital (1936-1937)”, Boletín Ilustre Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias, Boletín, 138, 17-24.
Fernández, M., 2003: “Los museos: espacios de cultura, espacios de aprendizaje”, en: IBER. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia. Nº 36 (Abril-mayo-junio 2003), 55-61.
Fontal Merillas, O., 2002: “Procedimientos educativos para valorar el Patrimonio Cultural”, Mérida ciudad y patrimonio. Revista de Arqueología, Arte y Urbanismo, 6, 231-238.
González Marcén, P., (ed.), 1998: Arqueologia i ensenyament. Actes del II Seminari. Treballs d’Arqueologia, 5, Barcelona.
González Marcén, P. (ed.), 2000: Recerca, ensenyament i patrimoni local: una visió des d’Europa. Actes del III Seminari d’arqueologia i ensenyament. Treballs d’Arqueologia, 6, Barcelona.
Hernández, F. X., 2002: "Sociedad, patrimonio y enseñanza", en La Geografia y la Historia, elementos del Medio. Aulas de Verano. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 245-277.
Yerushalmi, Y., 1998: "Reflexiones sobre el olvido", en: Yerushalmi, Y.; Loraux, N.; Mommsen, H.; Milner, J. C. y Vattimo, G., Usos del Olvido, Editorial Nueva Visión, 2ª ed., Buenos Aires, 13-26.

Arquitectura de la guerra

Cacher les tags Ajouter une information

• Il n'y a aucun tag pour cette notice