Catalan, Valencien

El centre fortificat o posició del Corral del Quirro a Bétera és un dels millor conservat dins del terme municipal de Bétera. Tot i tindre colmatades amb enderrocs i vegetació gran part de les trinxeres excavades és fàcil la seua prospecció i visita. Es localitza sobre una suau lloma calcària a la partida del Carrascal, junt al corral que li dona nom. La seua ubicació està clarament controlant les carreteres de Bétera a València per Moncada i Bétera a València per Godella i Burjassot. A grans trets, la posició consisteix en una gran corona de trinxeres excavades en la roca en ziga-zaga que comunica l'única casamata que fou construida amb les diverses galeries subterrànies que s'excavaren com refugi antiaeri i polvorí.

Com la resta de búnquers o casamates de la Línea de Defensa Inmediata o Línea Puig-Carasoles, el context històric en el que cal inserir la construcció de la posició del Corral del Quirro és el de Guerra Civil espanyola, 1936-1939, i més concretament l'any 1938, és a dir, un dels moments més importants de la història contemporània d'Espanya. Este període històric ha generat des del seu esdeveniment abundantísima bibliografia, però des del punt de vista material fins ara s’ha fet poc. Darrerament son destacables els treballs de restauració de part d'una posició de la Linea al seu pas per Nàquera, concretament la posició situada en la vessant sud del Cabeç Bort.

A principis de l’any 1938 el govern de guerra va nomenar a l’estratega general José Miaja Menant, cap superior de la zona militar de València. Este elaborà un pla estratègic per a la defensa de València que s’inspirava en la línia Maginot francesa construïda entre 1929 i 1933. L'estratègia consistia, a grans trets, en fer un escut de tres línies defensives principals: Línea Levante-Líneas de Teruel, Línea XYZ, la més famosa (entre la costa a l'altura d'Almenara, fins el riu Túria en Santa Cruz de Moya, Conca); i la Línea Puig-Carasoles. Esta darrera, construïda a escassos kilòmetres de València va ser traçada, com el seu nom indica, entre la muntanya del castell del Puig de Santa Maria i la muntanya de Carasols (Riba-roja). Cadascuna d'estes comptava amb diferents centres fortificats o “posicions” emplaçats en llocs estratègicament situats, sempre controlant els camins que es dirigien des del N, NO i O cap a València. S’edificaren nombrosos búnquers, i s’excavaren kilòmetres de trinxeres en la roca i incomptables galeries soterrànies. Els centres fortificats de la Línea Puig-Carasols els trobem als pobles del Puig, Rafelbunyol, Nàquera, Bétera, Moncada, Paterna i Riba-roja.

Patrimoni arquitectonic de la guerra

Cacher les tags Ajouter une information

• Il n'y a aucun tag pour cette notice