Catalan, Valencien

Es tracta d’una estructura de planta rectangular de 6,13 m de costat llarg x 2,48 m de costat curt; la seua profunditat és per ara desconeguda. El depòsit o cisterna, excavat i construït al subsòl, té un mur perimetral de 0,44 m de maçoneria travada amb morter de calç. En alguns punts conserva restes de l’enfoscat hidràulic que en el seu dia estaria aplicat a les parets. La part aèria de l’aljub, la seua volta, ha desaparegut.

L’aljub del Tos Pelat, situat al sud-est del terme municipal de Bétera, a escassos metres del de Moncada. És un dels pocs exemples d’arquitectura hidràulica d’època antiga conservat en la comarca. La seua funcionalitat era la de recollir i guardar aigua de pluja per abastiment humà i del bestiar (ramaderia d’ovelles i cabres). Tots els indicis (la troballa de ceràmica andalusí al seu voltant) apunten a que poguera ser andalusí (s. XII-XIII). Este sistema de recollir l’aigua de pluja perdura en l’actualitat sent nombrosos els aljubs dispersos pel terme municipal de Bétera. Etimologia àrab: al-jubb “el pou”.

La única referència o cita és de principis del segle XX, apareix de forma col·lateral en l’obra Geografia General del Reino de Valencia dirigida per F. Carrerasi Candi. (aportació de Nicolau Primitiu Gómez).

Jaciment arqueològic

Cacher les tags Ajouter une information

• Il n'y a aucun tag pour cette notice