Catalan, Valencien

El castell dels Alcalans de Montserrat s’alça sobre un esperó calcari que presenta vessants abruptes, pràcticament verticals per tres quartes parts del seu perímetre, el costat més accessible, l’est, és en el que es desenvolupa el sistema defensiu.
S’articula en dos recintes als que denominem, en funció de la seua ubicació topogràfica, com Recinte Superior (o salòquia, també nomenat alcassaba per alguns autors), dotat d’un caràcter militar i residencial molt evident. S’han documentat fins ara una torre salòquia de planta rectangular, un pati a cel obert, un aljub i altres dependències econòmiques (actualment en estudi). El Recinte Inferior, subdividit en dues parts: un gran albacar que envolta el recinte superior pel N, l’Oest i el S i una lliça localitzada a l’Est. La lliça està defensada per un potent avantmur o barbacana (muralla) que a conservat més de 3 metres d’alçada. El castell te dues fases contructives, la fundacional, probablement del segle XI i associada a la taifa de Valencia i una segona fase almohade (s. XII-XIII) que reforça el sistema defensiu, especialment en la zona est.

El castell islàmic d'Alcalà o dels Alcalans (de l'àrab al-Qal'ä, "la fortalesa") del terme municipal de Montserrat (Ribera Alta), dóna nom a la subcomarca valenciana de la Vall d'Alcalà o dels Alcalans: Torís, Montserrat, Montroi i Real de Montroi. Ocupa el cim d'in dels tossals meridionals de la serra Falaguera, a la partida dels Castellars, prop de la cova Fumada, que fa de divisòria amb el terme de Llombai.
Fou un emplaçament militar estratègic durant els segles XI a XIII, estigué habitat en els segles XI-XII per un alcaid i una guarnició de soldats. Des d'allí l'alcaid exercia l'administració d'un districte castral, la conca del riu Magre, entre Torís i Carlet, i controlava el pas de mercaderies i bestiar tranhumant entre Aragó i la Ribera del Xúquer.

AZUAR RUIZ, R. (1998): Fortificaciones taifas en el Sarq al-Andalus, en Castillos y territorio en Al-Andalus. Granada.
CAMPOS AÑÓN, F. R. (inèdit): El castell dels Alcalans (apunts per una investigació). Col·lectiu Carcalí.
ZOZAYA, J. (1992): Las fortificaciones de al-Andalus, AL-Andalus. Las artes islámicas en España. Granada.

La fortalesa dels Alcalans apareix esmentada a la Primera Crónica General de España (segle XIII). En esta es relaten els fets del mercenari castellà Rodrigo Diaz de Vivar, El Cid Campeador. Del segle XIII és la crònica àrab d'Ibn al-Abbar, coneguda com Takmila. Segons esta, l'estiu de 1129 el castell d'Alcalà fou escenari d'una batalla entre almoràvits per un costat i el rei Alfons I el Bataller.

Castell islàmic (hins)

Cacher les tags Ajouter une information

• Il n'y a aucun tag pour cette notice