Catalan, Valencien

Les intervencions arqueològiques efectuades fins al moment han tret a la llum nombroses estructures, que amb les ja visibles anteriorment, permeten establir un esquema quant a l’organització espacial de l’alqueria. L’extensió de la mateixa ronda les 2 ha. De forma resumida podem parlar de dos grans blocs, el defensiu i el d’hàbitat. El primer integrat per: torre (l’element més visible del jaciment), albacar i les barreres. L’albacar es localitza entorn de la torre i les barreres protegeixen i delimiten el segon bloc d’estructures documentades, l’hàbitat: les cases, carrers, places, pous, banys, etc.

La torre conserva la seua altura original, 16,50 m. La base és quadrada, de 6 m de costat. El grossor del tapial, la tècnica en que està construïda, decreixent a mesura que es va elevant (d'1,40 m en la base a 0,30 m en el punt més alt). En l’interior, la torre tenia quatre plantes, probablement construïdes en fusta, que no s’han conservat. Tanmateix, als murs interiors queden visibles els suports dels forjats. En la part superior va estar coronada per 4 merlets, un buit en cada costat. La terrassa de la torre tenia com a funció la vigilància. Des d’ella, i mitjançant senyals de fum (durant el dia) i fogueres (durant la nit) s’establia la comunicació amb altres alqueries. La porta d’accés se situava en el costat N i a certa altura.

Les cases són majoritàriament de planta rectangular, encara que en ocasions s’assembla més a un quadrat. Les casa no estaven aïllades, sinó que apareixen agrupades formant illes. En total van ser delimitades 46 cases. La superfície d’estes varia molt, entre els 128 m quadrats i els 342 metres quadrats, el que dóna una mitjana de 265 m2. Estes cases presenten tres parts clarament diferenciades: en primer lloc, les estances principals, generalment de dues habitacions comunicades entre si, situades sempre en el costat oest. Les secundàries s’ubicaven en el seu costat de llevant i finalment, el pati que articulava la comunicació entre totes elles. A més de les cases es van identificar carrers, places, atzucacs, pous, banys, etc.

El jaciment islàmic de Bofilla es localitza dins del terme municipal de Bétera (València), a 14 km de la ciutat de València, a 3,5 km de la població de Bétera i a uns 600 metres del barranc de Carraixet. Va estar habitat entre el segle XI i XIV en que és abandonat definitivament.
Les fonts conegudes d’època andalusí no parlen mai de Bétera, sols es coneix documentalment a partir de la conquesta cristiana del segle XIII. El topònim de Bofilla ens indica un origen clarament islàmic, ja que deriva del nom Bahila, que fa referència a una tribu àrab.

Les intervencions sobre el jaciment en qüestió podem resumir-les en dues grans fases cronològiques: la primera entre 1969 i 1972 i la segona entre 1981 i 1991.
La primera excavació científica sobre este jaciment es remunta a 1969, efectuada pels francesos P. Guichard, A. Bazzana i B. Dumas; la segona, es va desenvolupar entre el 31 de juliol i 5 d’agost de 1972 sent els mateixos investigadors els responsables científics. A partir de 1981 i fins a 1991, es desenvolupa la segona fase d’investigació de camp que sota la direcció del professor de la Universitat de València D. Pedro López Elum en culminarà 1994 amb la publicació d’una extensa monografia titulada La alqueria islámica en Valencia, Estudio arqueológico de Bofilla, siglos XI a XIV.

Alqueria andalusí

Cacher les tags Ajouter une information

• Il n'y a aucun tag pour cette notice