Catalan, Valencien

Segons l'arqueòleg Miquel Rosselló Mesquida, l'investigador que millor coneix el jaciment, ocupa una extensió de quatre hectàrees i està configurat per una potent muralla reforçada per torres quadrades, tot de maçoneria travada amb formigó de calç. En l'interior del recinte són visibles diferents edificis feta amb carreus llaurats de gran qualitat, quedant importants vestigis de vivendes. Amb tot, la major part del castrum visigòtic encara no està excavada.

València la Vella és un jaciment arqueològic de gran interés i valor que està situat sobre un penya-segat en la marge dreta del riu Túria i molt prop del Barranc de la Cabrassa (a uns tres quilòmetres al sud-est de Riba-roja del Túria). Este peculiar jaciment és únic per les seues característiques i cronologia en la Comunitat Valenciana. Ha sigut interpretat pels experts com un castre visigotic del segle VI dC que formaria part d'una doble línia defensiva, integrada per fortificacions estratègicament situades per a controlar el territori circumdant i vies terrestres. Este castrum hem de relacionar-ho amb el complex moment històric de reorganització i control del territori per part del monarca visigot Leovigild, en resposta a l'ocupació bizantina (552) del sud i sud-est hispans.

ROSSELLÓ, M. (1996): El yacimiento de Valencia la Vella (Riba-roja de Túria). Algunas consideraciones para su atribución cronológica y cultural. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, nº 17. Castelló, pp. 435-454.

València la Vella és un dels jaciments arqueològics valencians del que comptem amb notícies més antigues. El Consell de València (1374) l'esmenta en relació a un projecte per a trasvassar aigües del Xúcar al Túria. Per altra banda la Batlia (1458) concedeix llicència per a "recerca de tresor" (la búsqueda de tresor) en València la Vella i terme. El poeta Jaume Roig (s. XV) dedica uns versos en la seua obra L’Espill o Llibre de les dones: "Vella València fou derrocada per inculpada d'incontinència, L'altra València, dita vellarda gran e gallarda/ tan pus antiga/ quant gran amiga/ dels vells romans...".

Establiment visigòtic

Cal dir que en la València la Vella fou també en 1938 una posició defensiva de la Línea Puig-Carasoles, construïda durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39): hi ha nius de metralladores i d'armament pesat, trinxeres, galeries subterrànies i túnels. A més, València la Vella s'assenta sobre un important jaciment fossilífer del Miocé marí.

Cacher les tags Ajouter une information

• Il n'y a aucun tag pour cette notice