Catalan, Valencien

El santuari s'ha definit pels investigadors que porten a cap les intervencions arqueològiques com un complex religiós i curatiu de construcció monumental de prop de 20.000 m2, en el qual es poden difenciar una zona religiosa organitzada entorn d'un temple oracular, un conjunt termal doble com a complex lúdic amb funció curativa i diverses estances i establiments dotacionals vinculats tant amb el teple i el cult com amb les termes. L'espai sacre esta composat per un recinte tancat temenos de planta lleugerament trapezoïdal d'aproximadament 156 m2. A l'interior del temenos es va construir un temple i una aedicula lateral. El temple era pròstil i dístil en antis, segueix el model grec descrit per Vitrubi. Al centre hi ha una cambra subterrània. Però sens dubte el més monumental de tots els edificis són les termes grans. Estes ocupen aproximadament 2.500 m2. Segueix l'esquema típic dels establiments termals de finals del segle primer, conegut com axial. Els espais millor identificats i més significatius són: una gran basilica thermarum, natatio de 36 m2, apodyterim (vestuari) apodyterium-frigidarium, la primera sala dels banys (90 m2), un tepidarium (sala de bany tebi) i per últum el bany calent o caldarium.
Les termes menudes, construides en forma d'L tanquen el conjunt termal pel sud-est. Ocupen aproximadament 1.500 m2. Adiferencia de les termes grans, presenten una planta més complexa. S'hi ha documentat una palestra a l'aire lliure, una basilica thermarum, un frigidarium-apodyterium, un caldarium i dues prefurnia.

Les intervencions efectuades a la partida de Mura, dins de la trama urbana de la ciutat de Llíria (Valencia) han tret a la llum un gran complex munumental de caràcter públic que inicia la seua història en època alt imperial, (s. I-II dC). El complex es defineix com un gran santuari oracular. En època baix imperial el conjunt és abandonat per a ser ocupat de nou al segle V com un possible monestir cristià que estigué en funcionament fins el segle VII.

ESCRIVÀ, V., MATÍNEZ, C., VIDAL, X. (2001): Edetakai Leiria. la ciutat romana d'Edeta en època romana. Lauro, quadern d'història i societat. Llíria. pàg. 13-94.

Santuari romà

Cacher les tags Ajouter une information

• Il n'y a aucun tag pour cette notice