Catalan, Valencien

Segons l'arqueòloga Helena Bonet, va ser la capital de la Regio Edetania, des de finals del segle V abans de la nostra era, Edeta va exercir el control polític i econòmic d’un ampli territori en el que es disseminaven aldees i caserius dedicats a l’explotació dels recursos agrícoles i ramaders. El seu urbanisme era complex i s’adaptava al fort desnivell del terreny. La part posterior de les cases s’adossava en la pedra de la muntanya, formant així un entramat de carrers sinuosos. Les cases, construïdes amb sòcol de pedra i parets de tovots (adobe), solien tindre diverses plantes que es comunicaven interiorment amb escales de fusta o de pedra i amb eixida a dos carrers. Es pot observar una bona mostra en la part restaurada del poblat.

Un dels elements arqueològics mes valorats del jaciment ho constitueix els famoses ceràmiques pintades amb escenes figurades. Els vasos amb escenes de combats, càceres, celebracions festives o religioses mostren activitats pròpies de l’aristocràcia edetana, documentació de primera mà per a interpretar la societat edetana. Açò fa del jaciment un fet únic en l’arqueologia ibèrica, i un potent element d’atracció per als visitants interessats en esta cultura.

Edeta va ser una de les ciutats més importants de l’àrea central del territori iber. Estigué habitada entre els segles VI i II aC. Es localitza a escassos metres de l’actual ciutat valenciana de Llíria. En 1995 el jaciment fou declarat Bé d’Interés Cultural (BIC).
El Servici d'Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València va excavar, entre els anys 1933 i 1953, un total de 131 departaments, una mínima part de l'extensió total de la ciutat, estimada en unes 10 hectàrees.

BONET, H. (1995): El tossal de Sant Miquel de Llíria, la antigua Edeta y su territorio. València.

L’assentament va ser identificat amb l’antiga Edeta a partir de les cites dels autors clàssics com Claudi Ptolemeu, el qual l’anomena en el segle II com "Edeta, també Leiria", "però la seua rellevància s’explica també per la seua relació amb el territori circumdant". En el segle II abans de la nostra era, coincidint amb la presència romana en terres valencianes, la ciutat ibèrica va ser progressivament abandonada. No serà fins al s. I després de la nostra era quan es fon un nou nucli poblacional en l'actual zona del Pla de l'Arc de Llíria.

Ciutat ibera

Cacher les tags Ajouter une information

• Il n'y a aucun tag pour cette notice