Catalan, Valencien

La descripció efectuada per l’il·lustrat Antoni Josep Cavanilles a les darreries del segle XVIII és de lo més gràfica i il·lustrativa de l’actual paisatge d’El Tòs Pelat i Les Vinyetes:
"...Desde Moncada, último lugar de la huerta por aquella banda, hasta dichos montes reyna una cantera sin interrupción, cubierta por lo comun de cinco pies de tierra, o de brecha dura, compuesta de piedrecitas blancas, negras y cenicientas, engastadas en una masa térrea roxiza. Todas las canteras són calizas, donde se hallan tres suertes de piedras. Una de ellas és de grano grueso, no muy dura, sembrada de agujeritos cónicos, y caracolitos con tres vueltas espirales. Esta piedra se benficia para la cal, cuyas canteras abiertas se hallan en la loma de Santa Barbara. En otra la piedra es firme sonora y parda, de que se fabrican sillares para los edificios de la capital, las canteras de esta naturaleza se hallan entre Moncada y Bétera en el sitio llamado Tos Pelat, llegando en algunas excavaciones a 40 pies, donde forman anchos barrancos y llanuras, las quales y entre los escombros se hallan algarrobos nacidos de las semillas que arrojan las caballerias con sus excrementos..."

La tècnica d’extracció en les pedreres romanes i alt medievals-modernes era bàsicament similar. En primer lloc calia “desmuntar” la coberta vegetal i terra que cobria el llit de pedra amb pics i aixades. Una volta la roca era nua es marcava de sobre amb regles i escaires de ferro les línies de la rasa que es pretenia excavar. L’amplària i profunditat d’aquestes rases o canaletes excavades amb el pic de pedrapiquer o escoda es feien en funció de les dimensions del bloc que s’havia d’extraure. Són molt variades, hem pogut documentar a les pedreres d’El Tòs Pelat canaletes (de secció rectangular o triangular) que van de 0,10 m d’ample fins a 0,30 m, la profunditat també oscil·la de 0,15 m fins a 0,60 m. Altra característica de les pedreres de Moncada per a l’època medieval-moderna és l’explotació d’aquestes dins o sobre de coves i balmes. La pedrera d’El Tòs Pelat és una explotació en extensió i ocupa més de 15 hectàrees entre els termes municipals de Moncada i Bétera.

Les pedreres són jaciments geològics, segons els diccionaris, afloraments rocosos dels que s’extrau la pedra emprada en la construcció d’edificis o monuments. Però aquests jaciments, evidentment poden arribar a ser molt més des del punt de vista de la història. Segons les seues característiques poden convertir-se en jaciments arqueològics de gran interés i fins i tot algunes pedreres poden arribar a ser Bens d’Interés Cultural. En el cas de les pedreres històriques de Moncada, El Tòs Pelat i Les Vinyetes, podem dir que estan protegides i que en el primer cas està dins de l’entorn BIC del jaciment iber d’El Tòs Pelat.
La documentació relativa a l’explotació de la pedrera d’El Tòs Pelat ens retrotrau a al segle XVI, concretament a 1601, no descartant-se que foren explotades molts segles abans.

-CAVANILLES, A. J. (1795): Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Madrid.

Jaciment arqueològic modern, pedrera

Cacher les tags Ajouter une information

• Il n'y a aucun tag pour cette notice