Catalan, Valencien

Les estructures constructives aparegudes en 1920 (descrites per Nicolau Primitiu Gómez Serrano) van ser nombroses: un suggestus, paviments de rajoles romboïdals disposades en espiga (opus spicatum), de més de 3 m2; també va poder veure paviments de morter, opus signinum, etc. Al N de les estructures esmentades fou documentada una bassa de 8’50 m x 7’30 m. Les parets de l’estructura hidràulica, hui desapareguda, estaven fetes de formigó de morter de calç i àrids. Per últim, s’ha de fer esment al testimoni material més important que aquesta vil·la ens ha llegat, el mosaic de Les Nou Muses, obra musivària coneguda internacionalment i que per a la seu descripció remetem a la bibliografia del punt anterior.
Respecte de les antigues vies de comunicació a les que estaria comunicada la vil·la cal destacar la seua proximitat a l’antic Camí de Sagunt a Llíria, el qual passa a 2.000 m al N i que a l’altura de la vil·la es bifurca cap el sud amb el Camí del Pou o de la Calderona que transita quasi paral·lel a l’actual carretera de Barcelona i possible Via Augusta amb la qual connecta entre Vinalesa i Tavernes Blanques. Altre camí important és el que discorre a escassos 100 m al S i que connecta la costa a través de Museros amb Bétera (hui via pecuària) és el Camí de la Marquesa (tot i que rep diferents noms). Altra dada interessant és la seua interconnexió visual amb altres vil·les de la zona, en especial amb L’Horta Vella de Bétera (4.000 m a l’Oest).
La cronologia de la vil·la podria situar-se entre el segles I i IV dC., sense que es puga precisar més pel moment. La protecció de l’espai físic on estigué la vil·la i les possibles restes que encara es pugueren conservar està garantit pel PGOU de Moncada.

La vil·la romana d’El Pouatxo es situa geogràficament en l’extrem septentrional del terme municipal de Moncada a escassos 10.000 m al Nord-oest de la ciutat de València. Es tracta d’un territori relativament pla, encara que és una zona de trànsit entre el pla de l’Horta i la muntanya que caracteritza el Camp de Túria (estribacions de la Serra Calderona), de fet la vil·la estaria instal·lada sobre una petita elevació del terreny en la marge esquerra del barranc del Carraixet. L’existència d’un antic pou en la zona va donar nom a la partida i al camí junt al que s’havia perforat i a la pròpia vil·la.
El jaciment fou descobert en 1920 per J. J. Senet Ibáñez i publicat per primera vegada per N.P. Gómez en 1923 a la revista Archivo de Arte Valenciano IX. Després de Nicolau Primitiu han hagut molts autors que s’ocuparen de la vil·la i especialment (per no dir exclusivament) del mosaic aparegut en 1920 conegut com Les Nou Muses. En 1934 va ser Puig i Cadafalch a L’arquitectura romana a Catalunya. Anys després ho farà García de Cáceres en parlar dels mosaics de la província de València. Ja en 1980 Alberto Balil rependrà el tema fent un acurat treball sobre el mosaic moncadí.

ABAD, L. (1985): Arqueología romana del País Valenciano: panorama y perspectivas, Arqueología del País Valenciano: panorama y perspectivas, Alacant, pp. 337-382.
ALEJOS, A. (1991): Presencia romana en el Museo de Bellas Artes de Valencia. Archivo de Arte Valenciano, LXXII, pp. 9-19.
BALIL, A. (1978a): El mosaico de Los Trabajos de Hércules hallado en Liria (Valencia), Archivo de Prehistoria Levantina, XV, València, pp. 265-275.
BALIL, A. (1978b): El mosaico de El Suplicio de Dirce hallado en Sagunto, Zephyrus XXVII-XXIX, Valladolid, pp. 265-274.
BALIL, A. (1979): Mosaico con representación de Las Nueve Musas hallado en Moncada (Valencia), Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, XLV, Valladolid, pp. 19-30.
BRU, S. (1963): Les terres valencianes durant l'època romana, València, 1963, p. 186.
BURRIEL, J. M., VERDÚ, J. M. (2000): La vil·la romana de Les Paretetes dels Moros de Moncada (L'Horta Nord), València. Introducció al seu estudi. Actes del I Congrés d'Estudis de l'Horta Nord, València, pp. 19-33.
CANO, G. M. (1979): Sobre una posible centuriatio en el regadio de la acequia de Moncada (Valencia), Estudios sobre centuriaciones romanas en España, Madrid, pp. 115-127.
DURÁN, M. (1993): Iconografía de los Mosaicos Romanos en la Hispània alto-imperial, Barcelona.
FERNÁNDEZ CASTRO, Mª C. (1983): Villas romanas en España, Madrid.
GARCÍA DE CÁCERES, T. (1948): Mosaicos romanos de la provincia de Valencia, Crónica del IV Congreso arqueologico del Sudeste español, Elx, pp 411-440.
GÓMEZ, N. P. (1923): El mosaico de la villa hispano-romana del Pouaig de Moncada, en el Museo Provincial de Valencia, Archivo de Arte Valenciano, IX, València, pp. 54-90.
GORGES, J. J.(1979): Las villas hispano-romaines, París.
LANCHA, J. (1994a): s. v. Mousa, Mousai/Musae, Lexikon Iconographicum Mythologiae Classicae VII, pp. 991-1030.

Jaciment romà, Romanització

Cacher les tags Ajouter une information

• Il n'y a aucun tag pour cette notice