Catalan, Valencien

En l'actualitat algunes de les seues ruïnes es troben visibles entre camps de garroferes i ametlers podent-se distingir tres àrees separades. La primera d'estes es localitza en l'extrem septentrional de la vil·la, ve definida per un conjunt de 4 habitacions, que formarien part d'uns xicotets banys o balnea. Es van poder distingir entre les ruïnes un reduït caldarium (sala de bany calent) amb absis rectangular i un tepidarium obert cap a l'oest (sala de bany tebi i massatges). Els murs conservats arriben a més de 2 m d'altura. A escassos 12 m al S dels esmentats banys afloren de terra 0,50 m murs que es disposen formant dos grans rectangles, un emmarcat dins de l'altre. La tercera de les zones on es poden apreciar estructures de tipus hidràulic queda a l'est del jaciment, molt afectades per transformacions agrícoles de principis del s. XX. Les antigues remocions permeten veure restes de dos grans basses de forma rectangular separades per un mur construït amb grans còdols de riu travats amb morter de calç. La tècnica constructiva utilitzada en aquestes piscines és la típica dels dipòsits destinats a la recepció i contenció d'aigua, lluïts d'opus signinum hidràulic de color rosaci i motlures de mitja canya en els angles. A altres d'estes interessants estructures, la mateixa transformació agrícola a què ens referíem, ha deixat visibles nombrosos fonaments que ens indiquen la presència de altres habitacions les dimensions de la qual estan per determinar i podrien estar relacionades amb les basses i l'ús de les mateixes. Les prospeccions efectuades sobre la vil·la han proporcionat fragments de ceràmica típica de l'època romana imperial com la Terra Sigil·lata (caracteritzada per estar coberta de vernís roig més o menys dens). Fins ací arriben, al marge de les produccions hispàniques, importacions del mateix producte procedents del sud de les Galies. També estan presents productes ceràmics del Nord d'Àfrica. Alguns d'estos materials es custodien en el Museu de Prehistòria de la Diputació de València i al Museu Arqueològic Municipal de Moncada. El que no sabem és on es troba en l'actualitat l'únic testimoni epigràfic procedent del Bordellet i que ha de posar-se en relació amb Les Paretetes dels Moros. Es tracta d'una inscripció de caràcter funerari sobre pedra calcari blanc o gris del país. Té forma rectangular de 30 x 73 cm. El text diu: P CLODIUS P L BERULLUS AN XCIIII que es traduïx com a Publi Clodi Berulo, llibert de Publi, de noranta-quatre anys.

La vil·la romana de Les Paretetes dels Moros s'ubica dins de la partida del Bordellet del terme municipal de Moncada, l'Horta Nord, a pocs metres del nucli urbà. Es va edificar entre el segle I i II dC. sobre un suau promontori a 40 m.s.n.m. molt prop del marge dret del Barranc de Carraixet i probablement es va abandonar a finals del segle III o durant el s. IV. Les referències bibliogràfiques a la vila són escasses i antigues. La primera que al·ludix als Paretetes dels Moros com un jaciment arqueològic és de 1923 i la trobem en l'article de Nicolau Primitiu Gómez El mosaic de la vila hispà-romana d'El Pouaig de Moncada, publicat en la revista Arxiu d'Art Valencià núm. IX. En ell ens parla d'estructures hidràuliques. Poc després el mateix autor en, Geografia del Regne de València de Sarthou Carreres i Martínez Aloy ens descriu superficialment el lloc.

BURRIEL, J. M.; VERDÚ, J. M. (2000): La vil·la romana de Les Paretetes dels Moros de Montcada (L'Horta Nord), València. Introducció al seu estudi. En Actes del I Congrés d'Estudis de L'Horta Nord. Valencia.
CANO GARCIA, G. M. (1974): Sobre una posible centuriatio en el regadio de la Acequia de Moncada (Valencia). Estudios sobre centuriaciones romanas en España.
FERNÁNDEZ CASTRO, M.C. (1982): Villas romanas en España.
GÓMEZ SERRANO, N. P. (1923): El mosaico de la villa hispano-romana del Pouaig de Moncada, en el Museo Provincial de Valencia. Archivo de Arte Valenciano IX. València.
GÓMEZ SERRANO, N. P. (1932): D'Arqueologia. Excavacions de València. Anales del Centro de Cultura Valenciana XXII. València.
GÓMEZ SERRANO, N. P. (1962): Tyris, Valentia, Brutobria. Dos mil cien años de Valencia. València
LLORENS RAGA, P. (1953): La ciudad de Moncada. Moncada.
PINGARRON SECO, E. (1991): Estructura del poblamiento rural romano entre los rios Magro y Palancia. Tesis.
VALCARCEL PIO DE SABOYA, A. (1852): Inscripciones y antiguedades del reyno de Valencia. B.R.A.H., Madrid

Jaciment romà, Romanització

Cacher les tags Ajouter une information

• Il n'y a aucun tag pour cette notice